Els somnis del xaman

Valentí Gómez i Oliver

Deia el filòsof grec Anaxàgores que totes les coses s’havien originat alhora i que el nous (intel·ligència) les va posar en ordre quan va decidir esmerçar-hi el seu esforç. Ve a tomb esmentar la cosmogonia grega, perquè l’obra que l’artista Oriol Sàbat ens presenta avui conjumina la seva inspiració en aquests quatre elements de ressò hel·lènic — terra, aigua, aire i foc— amb una vigoria decidida i una genuïnitat inconfusible.

La seva preocupació per la naturalesa i la seva personal dèria de voler escoltar-ne les veus, els ritmes i els eloqüents silencis, apropen el conjunt del seu treball artístic (pintura, escultura —fusta i ceràmica—, dibuix) a la feina que encara malden per realitzar els xamans, i sobretot les xamans, escampats pel món, dels quals ens en parla magistralment l’estudiós Mircea Eliade, quan somien i viatgen al “món invisible” o als “universos ocults” que ens explica la física Lisa Randall, i revelen als seus pobles les senderes del coneixement.

L’artista, de manera ferma — diuen els entesos que el creador ha de fer cas a la seva veu interior, a la seva intuïció, a allò que els antics egipcis bé sabien quan invocaven Maat, la deessa de la Veritat i la Justícia— s’ha instal·lat al “centre del món ” (el seu estudi) i ens proposa un “itinerari totèmic” on l’olivera, el nesprer, l’ametller o l’àlber ens piquen l’ullet i ens conviden a endinsar-nos-hi. Bon voyage!